M'haig de donar d'alta en Autònoms si els meus ingressos són inferiors al Salari Mínim?
Puc facturar sense ser autònom?, una de les consultes que més vegades ens fan els nostres clients abans de donar-se d'alta, és si existeix obligació a donar-se d'alta en el Règim de Treballadors per compte propi o autònoms (RETA) quan els ingressos de l'activitat econòmica que s'exerceix són inferiors al SMI.
La majoria de la gent pensa que no, que no és necessari sempre que no s'aconsegueixi el Salari Mínim Interprofessional i que per tant no existeix obligació de donar-se d'alta d'autònom; però, tanmateix, això no és exactament així, més aviat diferent.
En primer lloc hem d'indicar que si ens atenim exclusivament al que diu la Llei, només estan exclosos del Règim Especial de Treballadors Autònoms els treballadors per compte propi o autònoms l'activitat del qual com a tals doni lloc a la seva inclusió en altres règims de la Seguretat Social.
En concret, el Decret 2530/1970, de 20 d'agost, pel qual es regula el règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, en els seus articles 2 i 3, indica; estan obligatòriament inclosos en el Règim d'Autònoms (RETA) els majors de 18 anys que resideixin i exerceixin la seva activitat en territori nacional i que, de forma habitual, personal i directa, realitzin una activitat econòmica a títol lucratiu, sense subjecció a contracte de treball.
De la mateixa forma, la Llei 20/2007, d'11 de Juliol, de l'Estatut del Treball Autònom, assenyala que la citada Llei “serà aplicable a les persones físiques que realitzin de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l'àmbit de direcció i organització d'una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, donin o no ocupació a treballadors per compte d'altri”.
Per tant no podem entendre de la lectura de la normativa que existeixi una exclusió específica limitada pel fet dels rendiments que obtenim del nostre treball per compte propi.
Ara bé, com interpretem el concepte de “habitualidad”? en l'exercici de l'activitat econòmica que s'exigeix al treballador per al seu inclusió en el RETA.
La majoria de la gent interpreta del que ha sentit i/o entès que no s'entendrà exercici habitual quan els ingressos de l'activitat, l'any natural, no superin el Salari Mínim Interprofessional; i per aquest motiu pretenguem aclaralo una mica amb aquest post.
Al nostre entendre professional i tenint en compte que existeixen sentències que s'han pronunciat en aquest sentit, cal dir que aquesta posició no és unànime en la jurisprudència, i molt menys compartida per l'Administració, tant per la Tresoreria General de la Seguretat Social, com per la Inspecció de Treball.
Així, la Sentència del Tribunal Suprem de 29 d'Octubre de 1997, sobre Afiliació al Règim Especial de Treballadors Autònoms. Subagents d'assegurances. Habitualidad. La superació del llindar del salari mínim percebut en un any pot ser un indicador adequat de habitualidad “El criteri del muntant de la retribució és apte per a apreciar el requisit de la habitualidad.”
No obstant això, la mateixa sentència si es llegeix completa i amb deteniment, indica que per a precisar la habitualidad seria més exacte recórrer a mòduls temporals que a mòduls retributius, però que, per criteris de major facilitat probatòria, els òrgans jurisdiccionals s'han inclinat a acceptar com indici (que no prova) de habitualidad al muntant de la retribució; quan no hi hagi altres mitjans de prova directes (podem entendre com altres mitjans de prova directes, el fet de disposar d'un local físic obert al públic, fer publicitat o tenir una web online de venda per internet, per exemple, ....).
Hi ha no obstant això altres casos en què la sentència recorre a la retribució com a criteri tenint en compte les especials característiques de l'activitat analitzada (no totes les activitats són el mateix ni es desenvolupen de la mateixa forma, per això sempre diem que cada sentència és per a un cas en concret i rares vegades es pot generalitzar); amb el que el criteri econòmic pot ser rellevant en unes professions però no en unes altres.
El mateix camí ha agafat també la jurisprudència respecte de els venedors ambulants en mercats ambulants (STS de 20 de Març de 2007), indicant, igual que en la Sentència avantdita i mancant altres elements de prova, si els rendiments de l'activitat no superen l'SMI, podem entendre per a aquest cas que el mateix fet suposa un indici que no es dóna la habitualidad i conseqüentment no hi haurà obligació d'alta d'autònoms.
Per desgràcia davant aquestes interpretacions tenim els criteris de l'Administració , sigui la Seguretat Social o la Inspecció de Treball.
La T.G.S. S. i la Inspecció de Treball exigeixen sempre causar alta en el RETA si s'exerceix una activitat econòmica lucrativa per compte propi independentment dels ingressos.
pel que respecta a la habitualidad addueixen, com és lògic, que els ingressos no són, per si mateixos, un criteri per a determinar si l'activitat s'exerceix de manera habitual, no obstant això, des d'aquesta perspectiva, qüestió diferent seria la situació dels freelance o persones que realitzen una activitat econòmica de manera puntual i aïllada en el temps, sense repetició.
La Administració estudia cada cas discutint si l'activitat s'exerceix o no amb habitualidad al marge del volum de rendiments que generi, per part del treballador, si la Tresoreria o la Inspecció de Treball exigeixen l'alta i la regularització de la situació, aquest haurà de valorar si escau a donar-se d'alta, acatant el criteri administratiu, o si recorre davant els Tribunals socials o Administratiu, en base en les sentències que s'han dictat sobre aquest tema, procés costós i amb una durada no inferior a 2 anys.
Al no existir una norma clara, cada Administració de la TGSS i cada Delegació de la Inspecció de Treball segueix un criteri. Hi ha casos de tota mena, casos en els quals s'apliquen els indicis jurisprudencials sobre la habitualidad, i casos en els quals l'Administració competent exigeix l'alta i la regularització de quotes endarrerides i, a més, imposa la sanció oportuna i recàrrecs corresponent. sanció que pot ser de 6.022 € i recàrrecs no inferiors al 20% de la quota, amén de perdre qualsevol possible benefici en la cotització com la famos Tarifa Plana d'Autònoms.
Com expliquem abans hi ha multitud de casuístiques diferents i casos i professions diferents, cadascuna amb les seves pròpies característiques que fan impossible obtenir una resposta exacta; perquè les sentències dictades fins ara solen atendre l'activitat o professió del recurrent i, per aquesta mateixa raó, no són aplicables a una altra activitat per semblant que sigui aquesta.
Així i tot, i amb la idea de facilitar-vos arguments per a valorar si donar-se o no donar-se d'alta en autònoms, us deixo un parell de sentències interessants a aquest fil.
STS de 29 d'octubre de 1997, 17 de Juny de 2002, 23 de setembre de 2002 i 13 de desembre de 2004 sobre subagents d'assegurances i admeten com a indici de habitualidad la superació del SMI.
La Sentència de 20 de Març de 2007, respecte dels venedors ambulants, que també admet el criteri de la superació del SMI.
Hi ha altres casos, com el mer fet de tenir un establiment obert al públic denota la pròpia habitualidad, qüestió que indiciariamente també es pot sobreentendre del funcionament continu i habitual d'una web que a l'efecte del dia d'avui en molts casos ve a substituir i ser l'anàleg del local obert al públic.
I a nivell de Tribunals Superiors de Justícia (això de les Comunitats Autònomes), també hi ha hagut sentències interessants que val la pena llegir, de les quals relacionem algunes que hem trobat en altres anàlisis del mateix tema.
- STSJ de Castella León, d'11 de Novembre de 2003
- STSJ de Castella León, d'11 de Setembre de 2002.
- STSJ de Castella León de 27 de Maig de 1997
- TSJ de Castella-la Manxa de 19 de Juny de 2000.
El cas és que s'ha d'entendre que la cosa no és tan senzilla com el que molta gent pensa de si no guanyo el Salari Mínim Interprofessional no haig de donar-me d'alta d'autònoms, sinó que hi ha moltes més implicacions i hem de conèixer-les a l'hora de prendre la decisió de si donar-nos o no donar-nos d'alta en el RETA.
Així que si et preguntes; Com facturar sense ser autònom?, Facturar sense ser autònom, Puc fer una factura sense donar-se d'alta d'autònom?, Com fer una factura sense donar-se d'alta d'autònoms?
Sempre és millor que contactis amb un professional perquè ell te de la seva opinió fonamentada.
Podeis ver otro análisis de este mismo caso realizado por Fiscaliza en: Blog sobre mares i pares La Orquidea Feliç
